La vida de Més

Quan vaig a la biblioteca, sempre deixo el cotxe al rec, perquè m’agrada, i perquè sempre s’hi aparca (això potser no ho hauria d’haver dit). I sempre que hi passo penso en el post pendent, que avui, com que la feina continua a casa, no se m’ha oblidat.

El Rec, és la joia més preuada de la nostra capital de comarca. Per mi, és la part que explica més bé, en les seves pedres, el que som els igualadins. Una cosa única i singular que explica la història de la ciutat, i la vida de la seva gent, només mirar-lo. Està envoltat d’un munt de fàbriques que, també només mirant-les, descobreixes que a començament de segle la vida de la ciutat voltava per aquells racons. Tot ple de fàbriques modernistes, de maons, de construccions que recorden els llibres de la Catalunya Industrial de l’Interior.

Sempre que hi passo m’imagino com seria tot aquell tros d’Igualada sense mollera roquera tapant totes les parets, i arrebossats trencats. Com seria el rec, amb aigua corrent, i els contraforts nets lluint la seva força que encara aguanta les parets. I aquell petit carreró, la travessia de Sant Antoni, amb el terra més original i antic que deu quedar a tot Igualada, però que avui només fa furtor de ‘pipins’.

Bé, si a la portalada d’entrada de les muralles més antigues d’Igualada, la de la Travessia de Sant Sebastià, trobem que és adient posar-hi contenidors de deixalles, és que no respectem la nostra història i no ens respectem a nosaltres mateixos (aneu a Manresa, al vespre, i feu got a la plaça de l’Ajuntament, veureu com s’aixequen uns contenidor de sota terra que s’han instal·lat a tota la part vella) . A mi em sap greu dir-ho, però Igualada, comparada amb tota la resta de ciutats del seu “nivell” de la Catalunya interior, Vic, Manresa, Vilafranca i fins i tot Solsona, som els únics que estem trenta anys endarrere, i no ho veiem! Només ens mirem el melic, com han fet històricament els industrials igualadins, que quasi no existeixen però ens n’han deixat el tarannà.

Bé, de moment, les nostres parets i les nostres fàbriques encara són dretes, i al rec hi pot tornar a passar un bon cabdal. Quina ciutat més bonica que tenim, i quantes coses ens queden per fer!